En els darrers mesos, hem viscut una explosió del debat sobre l’art urbà a Barcelona, degut en part a iniciatives com la nostra. Molts mitjans de comunicació se n’han fet ressò i ens han emplaçat a explicar el nostre projecte.
Per altra banda, hem rebut un gran nombre de mostres de suport i hem pogut observar a la xarxa, moltes opinions que ens animen a continuar. També hem observat opinions, algunes d’elles il·lustríssimes, que anaven en contra d’iniciatives com la de Persianes Lliures.
Hem llegit amb decepció, com persones respectades en el camp de la cultura
menystenien iniciatives com la nostra, amb arguments molt pobres: per citar-ne dos,
ens acusen de ser una “mafieta”, o de ser portadors del mal gust. Creiem que tots dos
arguments són fruit del desconeixement i la generalització d’un col·lectiu complex.
El nostre projecte no comporta una transacció econòmica entre el comerciant que
cedeix la persiana i l’escritor que la pinta. Mal negoci per muntar una màfia urbana.
I per altra banda, el mal gust que argumenten que té el nostre art urbà mostra un gran
desconeixement d’obres de gran qualitat que han donat molts graffiters i graffiteres. De
totes formes diuen, aquest bon gust i la coherència del paisatge urbà el defensa un grup
de tècnics experts en la matèria, que òbviament elegim tots i totes. Només apuntar que
aquesta democràcia formal és la que ens ha portat a la famosa desafecció política actual.
La nostra iniciativa pretén una democràcia directa, que busca el consens no tan sols
amb els comerciants que cedeixen les persianes, sinó també amb el districte, les entitats
i associacions dels barris en els que actuarem i els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta
forma volem aconseguir uns espais alliberats d’aquest tribunal de tècnics, en els que
es pugui pintar lliurement, cosa que fomenta el grafit més artístic i la millor qualitat
de les obres. No tenim cap dubte que d’aquesta forma, seran uns espais que generaran
un major orgull de pertinença al barri que guanyarà identitat col·lectiva en forma d’art
urbà.
Degut a la incursió d’aquest debat en l’Opinió Pública, el govern municipal ha
reaccionat a la defensiva, insistint en que aplicarà la normativa de forma més estricte.
Això implica que no tan sols seran multats els escriptors que pintin les persianes,
sinó també els comerciants que les cedeixin. De nou, en comptes d’aportar solucions,
l’Ajuntament es dedica a sancionar, amb l’esperança que algun dia els graffiters i
graffiteres es cansaran de pintar. Com ja hem explicat en altres ocasions, això l’únic
que implica és condemnar el grafit a la seva forma menys elaborada i va en contra de
la qualitat del nostre art urbà. Ha estat evident en els darrers anys, en els que el nombre
de murals artístics a disminuït en favor dels tags, que s’han multiplicat a Barcelona. La
nostra iniciativa va en la direcció contrària, intentant com ja hem dit en moltes ocasions,
fomentar la forma més elaborada del grafit.
Davant d’aquest context, i després de debatre-ho amb alguns membres de Persianes
Lliures, hem pres la decisió de paralitzar circumstancialment el projecte a Barcelona, mentre explorem altres vies per a tirar-lo endavant (
http://bit.ly/gxccGH). De moment però, i com s’ha informat en el nostre lloc web, s’han iniciat projectes en altres ciutats, en els que us convidem a participar(
http://bit.ly/hnFkbn).
El primer d’aquests tindrà lloc a Madrid, i creiem que és una oportunitat única, no només per a fer el que més ens agradar, pintar, sinó també per a reivindicar un model alternatiu de ciutat en el que l’art urbà hi tingui cabuda.
Hola a todos,
